Dia 14 de setembre de 1856 es va sembrar una petita creu en el poble de Pina, uns anys després, encara essent vius els dos germans fundadors (D. Gabriel Mn Ribas de Pina i sor Concepció de Sant Josep), les Franciscanes arribaren a Sa Pobla.

Si miram el temps que havia transcorregut des dels inicies, només en 16 anys la congregació ja contava en 18 cases fundades a Mallorca.

Fou el 12 de maig de 1872, quan les Filles de la Misericòrdia arribaren per primera vegada al poble de Sa Pobla. La iniciativa va sorgir de la noble i pietosa senyora Francesca Serra de Gaieta i Serra de Marina, qui ja feia dos anys havia demanat als pares fundadors que instal.lassin, a sa Pobla un convent de religioses franciscanes. Però dit convent no serà inaugurat fins dos anys després de la petició.

Les dues primeres germanes que començaren a treballar i viure a sa Pobla foren Sor Gabriela María Ripoll, natural de Banyalbufar, i Sor Rosa de Viterbo Bennassar, natural de Selva. El mateix dia de la seva arribada el fundador i reverend Gabriel Marià Ribas de Pina i Gallard imposà l'hàbit blau a dues al.lotes (novícies) a la mateixa església del poble. Una era de Palma i l'altra de Selva, que reberen el nom de Sor Francisca de Sant Josep i Sor Antònia Maria, les quals, juntament amb les altres dues monges, formaren la nova i primera comunitat franciscana a Sa Pobla.

Habitaven una casa, situada al carrer Goleta que madona Francisca Serra havia comprat per a les monges, on actualment hi ha el col.legi. A poc a poc aquesta casa es va anar ampliant. Per exemple, l'any 1879 la mateixa Francisca Serra va comprar una casa al costat del convent per fer-hi allà una capella i uns anys després, el 1926, es va vendre una casa al costat de la capella, que les germanes compraren amb les almoines que varen recollir, per construir sales per educar les nines del poble.

Però Sa Pobla creixia i cada dia hi havia més infants i les monges no podien atendre a totes les necessitats del poblers (tant en el servei dels malalts, com en l'ensenyança dels infants). El rector de la parròquia, mossèn Gabriel Pujol, va sol.licitar als superiors de la congregació que instal.lassin una altra casa de religioses a la localitat.
Mentre es cercava un local apropiat el nou grup de monges va rebre, guardar i educar els infantons, a una casa del carrer Molins, que havien llogat. D'aquesta casa, el “Bressol” de les monges, va passar a una altra casa del carrer de la plaça, on hi estigueren fins l'any 1924. La renda de les cases es pagava amb almoines que les monges rebien dels poblers.

Però aquell any 1924, es va presentar l'ocasió de comparar la casa de “Son Pere”, al carrer Capità per unes 25.000 pesetes. Era una grandiosa casa del qui havia estat capità Pere Ferregut i Cànaves, el mateix que havia fet donació a la Verge de Lluc, de les possessions de Menut i de Binifaldó, uns 300 anys abans. La casa fou pagada amb part d'una deixa pietosa, amb importants almoines recollides entre els veïns de sa Pobla; i amb certa quantitat que la “Congregació” hi va destinar. Decidiren que la nova casa del carrer Capità s'obriria amb el caràcter de “Casa-Bressol” , el que actualment coneixem per sa Cuna. Aquesta fou inaugurada l'11 de maig de 1924. La finalitat d'aquesta fundació fou la d'atendre a moltes mares de família que, per la feina a marjal, havien de deixar les seves criatures durant les hores de jornal en mans de les religioses.

Quan es va obrir la casa cuna ja havien passat 68 anys de la primera fundació i la Congregació ja comptava amb 51 convents escampats per la nostra geografia mallorquina.

Les monges franciscanes en aquesta cas concret de la Casa Cuna de sa Pobla, saberen tenir una sensibilitat extraordinària per respondre positivament davant la necessitat que el poble els demanava.
Es pot afirmar que foren les pioneres en aquest camp i concretament en el camp rural, ja que les cases cunes en les poblacions rurals són quasi inexistents.
Sí que sabem de cases cunes a Ciutat, on la primera també va ser duita a terme per les Franciscanes Filles de la Misericòrdia, concretament al barri de Santa Catalina.

Però no ens quedem només en el camp de l'educació, sabem que a sa Pobla també hi va haver presència de les monges a les dues clíniques que regentaven els metges Duet i Tugores, els quals donaven nom a les clíniques que regentaven: Clínica del Metge Duet, actualment la residència de la gent major i la Clínica Tugores, on les germanes hi anaren per primera vegada dia 20 de desembre de 1945.

Per tant, un cop haver fet quatre pinzellades d'aquesta breu presència de les monges franciscanes a sa Pobla, constatam un fet molt poc freqüent, jo m'atraviria a dir com diu en Pere Fullana, únic en el món, de trobar-nos amb 4 comunitats religioses de la mateixa congregació en tant poc espai geogràfic. És a dir, de trobar al mateix temps 4 convents de Filles de la Misericòrdia en un mateix poble com és sa Pobla. I això és d'agrair.

Però els temps canvien, i les exigències socials, també. D'acord amb el criteri del consell General, es va separar el col.legi de la comunitat religiosa. Així, el 18 de març de 1976, totes les religioses passaren a viure a l'antic casal del carrer Capità Pere. Actualment és l'únic convent que tenim a sa Pobla, ja que, el primer convent, el del carrer Lluc, s'ha convertit en un centre escolar concertat.

El centre, com a institució, s'ha sabut adaptar a les diferents circumstàncies històriques que li ha tocat viure. S'ha passat per moments difícils, però els membres de la comunitat educativa han sabut reaccionar i adaptar-se a la realitat sempre canviant.

La titularitat correspon a la congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. Com ja hem exposat anteriorment, la docència sempre ha estat el mòbil i la principal activitat de les religioses des de la seva fundació a sa Pobla. A la dècada dels 70 es feren importants reformes en el convent per adaptar-lo a les necessitats educatives del moment. La darrera gran reforma, la de 1997, va adaptar el centre a les directrius que marca l'actual sistema educatiu.

En conjunt, l'edifici es troba en bon estat. Està situat prop del centre de la població entre els carrers Lluna, Escola i Lluc. Té accés directe per cinc llocs: tres al carrer Lluna, un al carrer Escola i un altre al carrer Lluc. Aquest fet hi facilita les entrades i les sortides. L'antiguitat de l'edifici es remunta, com a mínim, a finals del segle passat. Disposa de quatre aules d'Educació Infantil, sis de Primària, quatre de Secundària, tres aules d'ús múltiple, gimnàs, menjador, biblioteca, aula d'informàtica, sala de vídeo, capella, laboratori, secretaria, direcció, sala de professors, quatre patis, capella i les dependències de dos pisos annexos per a activitats extraescolars.

En el centre s'imparteixen tres cursos d'Educació Infantil, tota l'Educació Primària i els quatre cursos de l'Educació Secundària Obligatòria. A part dels professors necessaris per a impartir aquests cursos es disposa de professors de suport i de compensatòria. Es realitzen activitats extraescolars amb el suport de l'AMPA. L'associació de pares col.labora amb les activitats que organitza el centre i, al mateix temps, el centre dóna suport a les activitats que l'AMPA realitza. Es treballa amb la constitució d'una associació d'antics alumnes.

El nostre centre pertany a la congregació de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. Es defineix com un centre confessional que ofereix als alumnes una formació cristiana i humana; un centre que vol donar una interpretació cristiana de la vida i ofereix a tota la comunitat educativa oportunitats i situacions que puguin contribuir al creixement de la fe a tots aquells que lliurement ho demanin.

Com va dir Alexandre Ballester: "Els temps canvien però, entre les parets, del que va ésser el primer convent de monges a sa Pobla, se segueix impartint ensenyament. La capella, petita, silenciosa, tímida, il.luminada per uns raigs de llum acolorida, ara, cada dia, escolta les síl.labes, novelles i acaronades, d'un esbart de nins i nines de la nostra vila. L'espai de pau és l'àmbit joiós d'una infantesa que creix i aprèn."